Els bibliotecaris i la funció "Quiso decir"

Aquest matí a la biblioteca del districte 2 de Terrassa (al barri de Ca n'Anglada) un noi magrebí que es deia Mohamed m'ha demanat que li reservés una pel·lícula en DVD que duia anotada en un tros de paper. S'hi podia llegir "RERIDENTEVIT". És llavors quan hom ha hagut de posar en marxa aquella "macro" que portem incorporada al cervell per deduir (tal i com fa Sant Google) el "quiso decir". I realment volia dir "Resident Evil" , la pel·lícula dirigida per Paul W. S. Anderson. S'hi acostava si més no.... .

La bct-xarxa inicia la col·laboració al projecte "Nascuts per llegir"

Ja s’ha acordat la data d’inici del nou projecte Nascuts per llegir. Serà la setmana del 20 d’octubre. L’objectiu del projecte és involucrar la comunitat que té cura dels infants en la missió de promoure el gust per la lectura des del primer any de vida i crear un vincle afectiu entre pares i fills a partir del llibre. Hi intervé la biblioteca i el centre d’atenció primària que té mes proper. En el nostre cas la bd4 i el Cap oest i la bd6 i el Cap Nord. Trobareu més informació a http://www.nascutsperllegir.org/. Pel que fa a la seva implantació a Terrassa, continuarem informant.

Jornada d'inauguració d'"Imagina la biblioteca pública del segle XXI"

Dissabte 20 de setembre, a les 10 h, al Palau Moja de Barcelona tindrà lloc la jornada d'inauguració d'Imagina la biblioteca pública del segle XXI. La benvinguda i la presentació del projecte aniran a càrrec de l'Honorable Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Sr. Joan Manuel Tresserras i de la Directora General de Cooperació Cultural, Sra. Anna Falguera. A continuació se celebrarà la taula rodona "La resposta de les biblioteques públiques a la societat actual" moderada pel Sr. Ciro Llueca, Regidor de cultura de l'Ajuntament de Figueres i bibliotecari, i amb els ponents Sra. Marta Morera, Directora de l'Observatori de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Girona (OTIC) i bibliotecària, i el Sr. Joan Torrent, professor i membre de l'IN3 de la UOC i director dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Els interessats en assistir a l'acte han de confirmar la seva assistència al telèfon 93 316 28 63 o al 93 316 28 00 o bé a l'adreça de correu electrònic imagina@gencat.cat.Imagina la biblioteca pública del segle XXI és un procés impulsat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través del qual experts de diferents àmbits reflexionen i analitzen els trets definitoris del nostre model social i les possibles respostes que ha de donar el món de la lectura pública. Es demana també la participació ciutadana. Aquesta fase pública del procés s'articularà mitjançant un web des del qual s'aniran sotmetent diferents enquestes a la consideració de tothom que hi estigui interessat.Durant els mesos de setembre i octubre estan previstes jornades d'inauguració a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre. Les dates i llocs d'aquestes jornades s'anunciaran oportunament.

Revista busca quiosc

DESPROPORCIÓ · En català hi trobo sis revistes. En castellà, 472. Català, 1,67%; castellà, 98,33% IMMERSIÓ? · En revistes infantils, compto quinze capçaleres diferents i només una en català: 'La Revista dels Súpers' DVD · Acabo al prestatge de la secció porno, molt adient per acabar aquest articlereportatge de Francesc Puigpelat.

Hi ha una manera molt gràfica d'explicar el forat negre que per a la normalització del català representen les revistes. Pregunteu a qualsevol persona una mica sensibilitzada per la llengua quantes revistes de coloraines en català es poden trobar normalment als quioscos i respondrà amb poques vacil·lacions: El Temps, Descobrir Catalunya, Sàpiens, Time Out, Descobrir Cuina i Enderrock. Total: sis. La mateixa pregunta, formulada a un anglès, un suec, un turc o un espanyol, causaria perplexitat. Quantes revistes hi en castellà hi ha en un quiosc qualsevol? Ningú no ho sap.Per fer aquest reportatge, entro en un quiosc més aviat gran, amb molta varietat d'oferta, i faig els comptes. En català, hi trobo les sis revistes abans esmentades, i les menys conegudes Casar-se a Catalunya i Benzina. Segur que n'hi ha més, però no són al quiosc que he triat. En castellà, hi trobo (aproximadament, perquè amb aquests números és fàcil descomptar-se) 472 revistes. I passo les dades a percentatge: Català, 1,67%; castellà, 98,33%.Trobar una revista en català és quasi impossible. Comprar-la és complicat, tenint en compte les temptacions que ofereixen les revistes en castellà. N'hi ha prou un cop d'ull. A FHM: "Informe laboral. ¿Sexo en el curro? La mitad de España lo hace (y otros datos sorprendentes)". A Cocinas y Baños, un gran reportatge sobre hidromassatge. A Hola, la duquessa d'Alba parla clar. A National Geograhic España, els misteris de Stonehenge. A Qué leer, el titular és: "Best sellers a la carta. Cómo convertir un libro en superventas". A Interviú, trobem Nadal SL, una màquina de fer calés. A 6 Toros 6, José Tomás a tota pastilla. A Cosmopolitan parlen del sexe a l'estiu sense tabús. A Armas, un reportatge sobre la pistola model STI. A Sexologies, regalen un DVD molt curiós de cinema porno per a dones. Etcètera. Amb totes aquestes ofertes tan sucoses, cal ser molt militant per acabar comprant una de les úniques sis revistes en català. Per sort, elnucli de militants existeix, és ferm, i basta per sostenir-les.En revistes infantils, compto quinze capçaleres diferents, i només una en català: La Revista dels Súpers, del Club Super3.La premsa diària és l'única excepció al panorama desolador que, pel que fa a la situació del català, s'observa al quiosc. De les 10 capçaleres més visibles, tres són en català: l'AVUI, El Punt i El Periódico en català. En premsa esportiva, una és en català, El 9, i quatre en castellà. A això cal afegir, segons el lloc de Catalunya, l'oferta de premsa comarcal, que és molt significativa.Segueixo fent un escrutini al quiosc. Em fixo en un sector poc conegut: el dels passatemps. Hi ha unes 40 capçaleres. D'elles, cinc són en català: L'Oci (la diversitat en passatemps), L'Oci 2 (a l'abast de tothom), L'Oci 4 (l'exercici de la ment) i L'Oci 5 (autodefinits). La primera d'aquestes revistes arriba al número 90, any 14. El director es diu Xavier Meléndez i la seu és a Castelló d'Empúries.Un altre tema són els col·leccionables. Al quiosc en trobo una vintena, dels temes més impensats i diversos, quasi tots en castellà. Hi ha llibres de literatura romàntica, DVDs de Sherlock Holmes, un curs de punt de creu, un altre de tai-txi, una col·lecció de papallones, una altra de superherois, les obres completes del locutor de la COPE César Vidal i (la promoció més prodigiosa) una col·lecció de plaques de policia dels Estats Units. Amb el primer fascicle, la placa de la policia de Nova York, que solien ensenyar amb tanta contundència Bruce Willis i Arnold Schwarzenegger. L'única excepció catalana és Aprèn anglès amb Les Tres Bessones (que, per cert, també té versió en castellà).Acabo el meu escrutini amb els DVD que, en les més variades ofertes i col·leccions, es multipliquen com bolets en els quioscos. Per curiositat, miro els idiomes en què estan disponibles alguns. Les novetats, com John Rambo o El día de mañana, estan totes només en castellà i anglès. En pel·lícules més antigues, en canvi, hi ha més varietat lingüística. Trobo, per exemple, el musical West Side Story a 6,95 euros, amb doblatge a l'anglès, francès, castellà, alemany i italià, al qual cal afegir subtítols en les mateixes llengües, més holandès, portuguès, suec, noruec, finlandès i polonès. Polonès de l'altra Polònia, perquè, del d'aquesta Polònia del Toni Soler, ni rastre.Vora aquests DVDs, hi ha el prestatge de la secció porno (també molt pròspera als quioscos) molt adient per acabar aquest article. Un d'ells es titula Culitos muy, muy calientes. Idioma? El de sempre, però, en aquest cas, tant se val, no?

Són cultura els videojocs?

Recentment la federació de desenvolupadors de videojocs alemanya (GAME) ha entrat com a membre del Consell de Cultura d'Alemanya. Es tracta un pas més en el procés de mercantilització de la cultura. Sembla que amb la globalització econòmica la tendència és que sobrevisqui només aquella cultura que té mercat. I és precisament això el que tenen els videojocs: un mercat de consumidors cada cop més ampli. Com a biblioteca pública caldria reflexionar sobre el tema i tenir molt clars els límits del que és informació, coneixement i cultura. Un exemple de cultura amb poc mercat és la cultura catalana, que ha de tirar de subvencions per tal de poder subsistir i tenir unes quotes mínimes per no desaparèixer. Fixem-nos en la definició de "cultura" que ens proposa TERMCAT tenim el següent:

"Conjunt de coneixements apresos per l'individu com a membre de la societat, al marge del seu codi genètic, que actua com un mecanisme adaptatiu i que s'expressa en les formes de vida i pensament d'un poble"

Caldria considerar d'entrada si els videojocs contenen coneixements que l'individu pugui aprendre: potser un videojoc sobre el romànic català i la identificació deles seves principals obres es pot considerar cultura; però en canvi, un joc "matamarcianos" fet al país que sigui difícilment podrà aportar algun coneixement útil que a la llarga esdevingui un mecanisme adaptatiu per a l'individu que el gaudeix. En tot cas el debat està servit... .

Informació de la notícia a: http://www.elmundo.es/navegante/2008/08/14/juegos/1218712445.html

Lectura Fàcil», un projecte d'interès social

Carme Mayol
El sintagma lectura fàcil ha originat sovint interpretacions errònies, per això pensem que pot ser d'interès fer conèixer els objectius i les propostes d'aquest projecte ambiciós.
S'entén com a «materials de lectura fàcil» els llibres editats amb especial cura per ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats de lectura i/o de comprensió lectora. Són llibres elaborats seguint unes directrius internacionals editades per la IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions).
La lectura fàcil ha arrelat especialment en països de gran sensibilitat social i amb idiomes d'abast reduït (Suècia, Holanda, Noruega, Finlàndia, etc.). L'objectiu que es persegueix és que en la societat del coneixement, la informació i la cultura estiguin a l'abast de tots els ciutadans. Per al nostre país, és un projecte especialment adient per fomentar la lectura i per fer arribar la nostra llengua en àmbits de difícil penetració.
Els usuaris potencials de lectura fàcil són persones que per a qualsevol motiu físic, psíquic o social tenen dificultats de lectura i especialment de comprensió lectora. Uns necessitaran sempre aquest materials, altres poden trobar en aquests llibres la porta que els faciliti l'entrada al món de la cultura i de la informació.
L'Associació Lectura Fàcil va començar el 1998 com una comissió del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya amb el generós ajut de la Fundació Jaume Bofill. Arran d'aquella comissió, el 2002 es creà l'Associació Lectura Fàcil i un grup de treball amb bibliotecaris i diferents professionals implicats en l'educació i formació de joves, adults i persones procedents de la immigració.
En pocs anys s'ha recorregut molt camí: s'han publicat 60 títols en català i 20 en castellà, i ben aviat en sortiran de nous. Actualment les biblioteques catalanes tenen en funcionament més de 30 clubs de lectura amb aquests llibres per a persones amb diferents capacitats lectores.
L'Associació ha mantingut sempre contactes internacionals. El 2005, dins de l'Any del Llibre i la Lectura, vam organitzar a Barcelona unes Jornades Internacionals de Lectura Fàcil (les primeres i úniques a l'Estat espanyol) i vam convocar la primera trobada presencial de la International Easy-to-Read Network, de la qual som membres. El 2007 vam presentar el projecte Lectura Fàcil a la biblioteca central de Frankfurt i a la Fira Internacional del Llibre d'aquella ciutat.
Són diversos els cursos que l'Associació ha organitzat per donar a conèixer el projecte i els llibres de Lectura Fàcil a bibliotecaris, mestres d'adults, llibreters i professionals dedicats a fomentar la lectura. Universitats, col·legis professionals i fundacions de prestigi s'han interessat en aquesta tasca docent.
Actualment tenim molts projectes entre mans. Persones de diferents àmbits (bibliotecaris, economistes, periodistes, professors, etc.) treballen, algunes d'elles a títol de voluntariat, per fer créixer l'oferta de llibres i per fomentar la lectura en un ampli sector de ciutadans que altrament corren el risc de ser víctimes d'exclusió social.
El primer president de l'Associació, Arcadi Oliveres, va captar la vessant social del projecte. L'actual president és el reconegut poeta Francesc Parcerisas.
Sense l'ajut de l'ICIC i de professionals del món de la cultura i l'esperit emprenedor d'algunes editorials del país no podríem assumir el repte que significa que tothom sense excepció tingui accés a la informació i a la cultura. Podeu obtenir més informació a: www.lecturafacil.net

Llegir o no llegir: un tema amb conseqüències nacionals

A vegades intento ser imaginatiu amb els títols del blog, però en aquest cas no cal i amb una traducció n’hi ha prou.La National Endowment for the Arts ha publicat (nov. 2007) l’informe “To read or not to read: a question of national consecuence”.Són 93 pàgines fàcils de llegir i clares d’entendre. Com molt informes fets als EUA, val la pena clavar-hi un cop d’ull per veure com es pot fer un informe: un prefaci de 2 p. que resumeix el que l’informe pretenia i el que aporta, un sumari executiu de 15 p. on s’exposen les troballes bàsiques i 75 p. en el que les afirmacions del resum executiu es desenvolupen i argumenten. L’informe té tres parts: l’hàbit de la lectura baixa entre els nord-americans, les habilitats lectores s’erosionen, i, aquestes dues tendències descendents tenen serioses implicacions cíviques, socials, culturals i econòmiques.Troballes o conclusions de la part 1, ‘els americans llegeixen menys’:
Els adults joves (entre 18 i 24 anys) llegeixen menys que fa uns anys
Idem pel que fa als adolescents
Els adolescents i els adults joves són els grups d’edat que destinen menys temps a la lectura
La lectura és una activitat que cada vegada es fa més conjuntament amb una altra activitat
Les famílies nord-americanes gasten menys en llibres
Troballes o conclusions de la part 2, ‘els americans llegeixen menys bé’ :
Les capacitats lectores dels joves de 17 anys baixen
Els nivells de competència lectora en adults estan estabilitzats o descendeixen
La lectura per plaer es correlaciona altament amb l’èxit acadèmic
Troballes o conclusions de la part 3, ‘el descens de la lectura te implicacions cíviques, socials, culturals i econòmiques’ :
Els empleadors destaquen les habilitats lectores i d’escriptura entre les principals deficiències dels treballadors que contracten
Els bons lectors tenen en general feines millor retribuïdes
Les persones amb menor competència lectora tenen menys oportunitats de desenvolupament professional
Els bons lectors juguen un paper crucial en l’enriquiment de la vida cultural i civil
Les persones amb millors competències lectores són més actius en voluntariat
Les persones amb competències lectores pitjors tenen més possibilitat d’estar a l’atur. Molt directe (molt nord-americà) pel nostre gust, per la nostra forma polida de dir les coses. Però, segurament millor ser directe i clar.Parlant amb bibliotecaris amb responsabilitats en la biblioteca pública, no he trobat que tinguin una resposta clara a la pregunta de perquè la societat amb les biblioteques promou la lectura i no en canvi, per exemple, la papiroflèxia. Bé, doncs, és això, la lectura té una alta correlació amb el benestar material i espiritual de les persones (en aquest ordre?). I la papiroflèxia no? Doncs, segurament també, però menys i per a menys persones.
Enviat per Lluís Anglada